Si hi ha una cosa que podem dir sobre els éssers humans, és que tots dubtem. Fins i tot quan sentim que n'estem completament segurs, ben al fons sempre ens queda aquell petit racó d'inseguretat. I el raconet creix encara més un cop hem pres una decisió.
Durant tots aquests anys, ja he perdut el compte de quants cops m'he demanat si he triat bé o no la carrera. Fent 3r., n'estava seguríssim: la informàtica no m'agrada. Ara dos anys més tard, que pràcticament només em queden assignatures de mates, començo a veure que potser de fet no m'agradessin tot el que m'haurien d'agradar, però d'allà a dir que no m'agraden gens ja és passar-me una mica. Normal, la carrera cansa i les il·lusions s'esfumen en un girar d'ulls. Millor, passo de pensar si això o allò altre...
I quan l'acabi, què? És clar, més inseguretat! Inseguretat sobre el món laboral, sobre si me'n sortiré a la feina, sobre si sabré adaptar-me... Però anem a pams!
Share:
