Ajuda, sisplau! El dia que vaig guanyar la loteria

Ajuda, sisplau! El dia que vaig guanyar la loteria

Aquell dia va passaer un miracle perquè vaig rebre un correu electrònic dient-me que em vaig guanyar a la loteria d’11 milions d’euros. Tots els plans que el meu marit i jo teníem per marxar de vacances, se n’han anat per terra perquè vam poder permetre’ns anar-nos-ense’n a viure a un altre país, buscar feina i comprar una casa digna per viure. Em vaig casar molt jove i el meu marit i jo no teníem gaires diners i també era molt difícil trobar feina (treballaàvem en un restaurant) perquè no hi era a en l’Escòcia. Quan va néixer el meu primer fill (l’1 de novembre del ’99) ens en vam anar a viure a viure a la casa del meu pare per estalviar diners . Fa sis anys vam viure a la casa del meu pare per estalviar diners. Al cap dels sis anys, m’enyora  enyorava (suposo que és això el que vols dir en temps passat imperfet) la meva llibertat i per tant, quan vaig guanyar la loteria, vam decidir venir a viure a Catalunya per conèixer un altre país, guanyar diners (perquè a Escòcia no n’hi havia gaire) i per reclamar la meva llibertat. Al principi, no va ser gens fàcil però al cap d’un temps, al meu marit, li van oferir una feina i la va acceptar. Fa tres anys que vivim aquí i mai vaig tornar a veure el meu pare (crec que és millor la construcció "i no he tornat a veure el meu pare"). Així (és recomanable aquesta construcció després de punt) dDoncs, guanyar la loteria és el pitjor que m'ha passat. li va passat a mi.

Hi Cat,

Crec que tens un bon nivell de català tot i que algunes frases i idees es repreteixen en el teu escrit. Pel que fa al teu vocabulari penso que és ampli tot i que caldria fer ús de sinònims en algunes ocasions. Espero que les meves correccions es resultin profitoses.

A reveure,

Fer.