Site Feedback

La internet d'abans

 

La internet es va popularitzar força durant els darrers anys, i tot i que no sigui pas una cosa dolenta, va implicar uns canvis que per a molts va passar desapercebut. Em fot molt, moltíssim, que avui dia sigui tan difícil fer amics per internet. Fa cosa d'uns 15+ anys, era d'allò més natural. El que no era gaire normal era que a internet parlessis amb els teus companys del cole. Però avui dia, la situació és completament inversa: la gent està clarament menys oberta a fer amics per internet simplement perquè tothom hi és. Personalment, trobo que són coses molt diferents. A mi m'importa un pebrot si un dia els trobaré fora de línia, si quin aspecte tenen, o el que sigui. M'és ben igual. O perquè no els has vist mai la cara no poden estar a la mateixa alçada dels amics del que molts volen anomenar «vida real»?

Ho torno a repetir: no estic pas en contra de que tothom hi pugui accedir, gens ni mica. Però em fa gràcia, em fa ràbia, m'emprenya, m'empipa i em fa por, tot alhora, el camí que estan prenent moltes coses. No només això; em fa dol veure com tanquen molts blocs personals perquè la gent es passa massa temps a les xarxes socials i no té temps per escriure-hi, o perquè la gent s'estima més llegir coses més curtes o mirar-se imatges gracioses i bufones i interactuar només amb gent dins el seu cercle d'amics. Ens estem fent més apàtics. Se'n diu que la internet apropa la gent, però de què serveix si som nosaltres mateixos els que ens apartem els uns dels altres?

Quan vaig entrar a internet per primera vegada fa 18 anys, sota els ulls de mon pare, qui digués que un dia es convertiria en una part tan important de la meva vida. Qui digués que aviat, els viatges en família al poble de ma mare o a cals tiets es convertirien en una tortura infinita per les ganes boges de llegir-me els correus i d'entrar a l'IRC o a l'ICQ, encara que fos només per una estoneta, i dir-li hola als amics. I qui digués que, anys més tard, em trobaria aquí, queixant-me de que tot això ara és passat. Potser encara és massa d'hora per voler trobar-ne culpables, però sens dubte les xarxes socials són el motor d'aquesta màquina de matar que a poc a poc i en silenci ens esmicola la internet. O és que a ningú no els hi va espantar la decisió de Google de tancar el Reader?

Què se n'ha fet d'aquella internet que varem conèixer i que era segona casa per a molts de nosaltres? És que m'estic fent tan gran que em costa d'assumir els canvis? Podria ser, sí. No penso pas que sigui pas elitisme de part meva reclamar-ho. De fet, trobo genial tindre internet a l'abast de la butxaca i poder estar connectat tot el dia. Però ho reclamo amb tota la nostàlgia que es mereixen els bons records que duem a dintre i que ens neguem a oblidar. Ja sé que no es pot pas aturar el pas del temps. Em podeu dir carca o el que sigui, però seguiré vivint al meu «mundillo» mentre no me'n puc fer la idea...

Share:

 

2 comments

    Please enter between 0 and 2000 characters.

     

    Corrections

    La L' internet d'abans

    La L'internet es va popularitzar força durant els darrers anys, i tot i que no sigui pas una cosa dolenta, va implicar uns canvis que per a molts va passar desapercebut. Em fot molt, moltíssim, que avui dia sigui tan difícil fer amics per internet. Fa cosa d'uns 15+ anys, era d'allò més natural. El que no era gaire normal era que a internet parlessis amb els teus companys del cole. Però avui dia, la situació és completament contrària inversa: la gent està clarament menys oberta a fer amics per internet simplement perquè tothom hi és. Personalment, trobo que són coses molt diferents. A mi m'importa un pebrot si un dia els trobaré fora de línia, si quin aspecte tenen, o el que sigui. M'és ben igual. O perquè no els has vist mai la cara no poden estar a la mateixa alçada dels amics del que molts volen anomenar «vida real»?

    Ho torno a repetir: no estic pas en contra de que tothom hi pugui accedir, gens ni mica. Però em fa gràcia, em fa ràbia, m'emprenya, m'empipa i em fa por, tot alhora, el camí que estan prenent moltes coses. No només això; em fa dol veure com tanquen molts blocs personals perquè la gent es passa massa temps a les xarxes socials i no té temps per escriure-hi, o perquè la gent s'estima més llegir coses més curtes o mirar-se imatges gracioses i bufones i interactuar només amb gent dins el seu cercle d'amics. Ens estem fent més apàtics. Se'n diu que la l' internet apropa la gent, però de què serveix si som nosaltres mateixos els que ens apartem els uns dels altres?

    Quan vaig entrar a internet per primera vegada fa 18 anys, sota els ulls de mon pare, qui digués va dir que un dia es convertiria en una part tan important de la meva vida. Qui digués va dir que aviat, els viatges en família al poble de ma mare o a cals tiets es convertirien en una tortura infinita per les ganes boges de llegir-me els correus i d'entrar a l'IRC o a l'ICQ, encara que fos només per una estoneta, i dir-li hola als amics. I qui digués va dir que, anys més tard, em trobaria aquí, queixant-me de que tot això ara és passat. Potser encara és massa d'hora prest per voler trobar-ne culpables, però sens dubte les xarxes socials són el motor d'aquesta màquina de matar que a poc a poc i en silenci ens esmicola la l' internet. O és que a ningú no els hi va espantar la decisió de Google de tancar el Reader?

    Què se n'ha fet d'aquella internet que vàrem conèixer i que era segona casa per a molts de nosaltres? És que m'estic fent tan gran que em costa d'assumir els canvis? Podria Pot ser, sí. No penso pas que sigui pas elitisme de part meva reclamar-ho. De fet, trobo genial tindre internet a l'abast de la butxaca i poder estar connectat tot el dia. Però ho reclamo amb tota la nostàlgia que es mereixen els bons records que duem a dintre i que ens neguem a oblidar. Ja sé que no es pot pas aturar el pas del temps. Em podeu dir carca o el que sigui, però seguiré vivint al meu «mundillo» mentre no me'n puc em pugui fer a la idea...

     

    Molt ben fet! Enhorabona! Tens un domini molt alt del català, només has comés un parell d'errors, no massa greus... Segueix així! :-)

     

    La internet d'abans

    La internet es va popularitzar força durant els darrers anys, i tot i que no sigui pas una cosa dolenta, va implicar uns canvis que per a molts va passar desapercebut. Em fot molt, moltíssim, que avui dia sigui tan difícil fer amics per internet. Fa cosa d'uns 15+ anys, era d'allò més natural. El que no era gaire normal era que a internet parlessis amb els teus companys del cole. Però avui dia, la situació és completament inversa: la gent està clarament menys oberta a fer amics per internet simplement perquè tothom hi és. Personalment, trobo que són coses molt diferents. A mi m'importa un pebrot si un dia els trobaré fora de línia, si quin aspecte tenen, o el que sigui. M'és ben igual. O perquè no els has vist mai la cara no poden estar a la mateixa alçada dels amics del que molts volen anomenar «vida real»?

    Ho torno a repetir: no estic pas en contra de que tothom hi pugui accedir, gens ni mica. Però em fa gràcia, em fa ràbia, m'emprenya, m'empipa i em fa por, tot alhora, el camí que estan prenent moltes coses. No només això; em fa dol veure com tanquen molts blocs personals perquè la gent es passa massa temps a les xarxes socials i no té temps per escriure-hi, o perquè la gent s'estima més llegir coses més curtes o mirar-se imatges gracioses i bufones i interactuar només amb gent dins el seu cercle d'amics. Ens estem fent més apàtics. Se'n diu que la internet apropa la gent, però de què serveix si som nosaltres mateixos els que ens apartem els uns dels altres?

    Quan vaig entrar a internet per primera vegada fa 18 anys, sota els ulls de mon pare, qui digués que un dia es convertiria en una part tan important de la meva vida. Qui digués que aviat, els viatges en família al poble de ma mare o a cals tiets es convertirien en una tortura infinita per les ganes boges de llegir-me els correus i d'entrar a l'IRC o a l'ICQ, encara que fos només per una estoneta, i dir-li hola als amics. I qui digués que, anys més tard, em trobaria aquí, queixant-me de que tot això ara és passat. Potser encara és massa d'hora per voler trobar-ne culpables, però sens dubte les xarxes socials són el motor d'aquesta màquina de matar que a poc a poc i en silenci ens esmicola la internet. O és que a ningú no els hi va espantar la decisió de Google de tancar el Reader?

    Què se n'ha fet d'aquella internet que varem conèixer i que era segona casa per a molts de nosaltres? És que m'estic fent tan gran que em costa d'assumir els canvis? Podria ser, sí. No penso pas que sigui pas elitisme de part meva reclamar-ho. De fet, trobo genial tindre internet a l'abast de la butxaca i poder estar connectat tot el dia. Però ho reclamo amb tota la nostàlgia que es mereixen els bons records que duem a dintre i que ens neguem a oblidar. Ja sé que no es pot pas aturar el pas del temps. Em podeu dir carca o el que sigui, però seguiré vivint al meu «mundillo» mentre no me'n puc fer la idea...

    Write a correction

    Please enter between 25 and 8000 characters.

     

    More notebook entries written in Catalan

    Show More