Poema 20. Pablo Neruda
Jo puc escriure els versos més tristos aquesta nit.
Escriure, per exemple: " La nit està estelada,
i tremolen, blaus, els astres, al lluny".
El vent de la nit gira en el cel i canta.
jo puc escriure els versos més tristos aquesta nit.
Jo la vaig estimar, i de vegades ella també em va estimar.
En nits com aquesta la vaig tindre entre els meus braços.
La vaig besar tantes vegades sota el cel infinit.
Ella em va estimar, de vegades jo també la vaig estimar.
Cóm haguera pogut no estimat els seus grans i fixos ulls.
-----------------
Molt ben fet! He de dir que és un poema màgic .
Roig: errades
Verd: suggeriments
David C. (Sevilla, España) però valencià de naixement ;-)
poema 20. Pablo Neruda
jo puc escriure els versos més tristos aquesta nit.
Escriure, per exemple: " La nit està estrelada,
i tremolen, blaves, els astres, al lluny".
El vent de la nit gira en el cel i canta
jo puc escriure els versos més tristos aquesta nit.
Jo la vaig voler, i de vegades ella també em va voler.
En les nits com aquesta la vaig tindre entre meus braços.
La vaig besar tantes vegades baix el cel infinit.
Ella em va voler, de vegades jo també la volia.
Com no haver amat els seus grans ulls fixos.
(depenén de la zona dels Països Catalans (territoris de parla catalana) on t'encontres utilitzen més una forma de parlar o altra. Per exemple, el varb voler s'utilitzaria més al País Valencia, i par de Lleida en canvi al Principat de Catalunya, el la zona Barcelona s'utilitzaria més el verb estimar. Al igual que el temps verbal, en el poema original, Neruda utilitza el passat simple, tu utilitzes el passat perifràstic d'indicatiu, jo vaig..., esta forma s'utilitza molt en les Comarques Centrals Valencianes on el passat simple quasi com s'utilitza)
