Site Feedback

El ghetto dels homes sense sostre (Osaka)

Eren temps complicats en Japó, després de la crisi financera, el ultra capitalisme havia arrasat els últims restes de drets socials de la gent i la carrera per aconseguir més diners, per comprar més coses absurdes avançava a una velocitat increíble, deixant tirats als quals podien continuar amb el ritme de vertigo.

A poc a poc molt de gent es quedava sense res d´un dia a un altre, els homes després de ser acomiadats, per no perdre l´honor i el respecte de la família, continuaven vestint-se de trage i fent com que anaven al seus antics jocs de treball. Els pocs que tenían alguna prestació d´atur, normalment no superava els trenta dies, temps que aprofitaven per intentar pujar de nou a la màquina capitalista, trobant algun´altra feina del que siga, moltes vegades sense sort.

Els que no trobaven un´altra feina, quan ja no tenien prestació, arribava un dia en què sabien que exirien de casa per no tornar, es posaven el seu trage i s´anaven al Getho dels homes sense sostre al costat del metro Kamagazaki, a la ciutat d´Osaka en Japó, un barri plé d´hommes que visquen al carrer. La familia normalment sap on esten, però també per honor no van a buscar-los...si es que quan es bareja l´honor i el capitalisme res bon eix

Share:

 

0 comments

    Please enter between 0 and 2000 characters.

     

    Corrections

    El ghetto dels homes sense sostre (Osaka)

    Eren temps complicats en Japó, després de la crisi financera, l'ultra capitalisme havia arrasat les últimes restes de drets socials de la gent i la carrera per aconseguir més diners, per comprar més coses absurdes avançava a una velocitat increíble, deixant tirats als quals podien continuar ritme de vertigen 

    A poc a poc molta gent es quedava sense res d´un dia a un altre, els homes després de ser acomiadats, per no perdre l´honor i el respecte de la família, continuaven vestint-se de trage i fent com que anaven al seus antics llocs de treball. Els pocs que tenien alguna prestació d´atur, normalment no superava els trenta dies, temps que aprofitaven per intentar pujar de nou a la màquina capitalista, trobant alguna altra feina del que siga, moltes vegades sense sort.

    Els que no trobaven una altra feina, quan ja no tenien prestació, arribava un dia en què sabien que marxarien de casa per no tornar, es posaven el seu trage i se'n anaven al Getho dels homes sense sostre al costat del metro Kamagazaki, a la ciutat d´Osaka en Japó, un barri ple d´homes que vivien al carrer. La família normalment sap on estan, però també per honor no van a buscar-los...si es que quan es bareja l´honor i el capitalisme res bó neix.


    Molt bé :) Mínimes faltes.

    Write a correction

    Please enter between 25 and 8000 characters.

     

    More notebook entries written in Catalan

    Show More