Com i per què vaig aprendre el català? (part 2/2)
Doncs, era molt dificil seguir la conversa amb Mirco, perquè tota l'estona vaig ser estava una mica confós amb la taula misteriosa en (aquest) aquell bar, escoltant al fons (la) una llengua tan maca.. Sàvia Sabia que a (aquesta) aquella taula era el meu lloc aquella nit !
Doncs, quan estàvem a punt de sortir del bar i el meu amic va dir que se'n aniria al bar, llavors vaig decidir de' apropar-me a (aquesta) aquella taula.. "Hola, chicos! Habláis catalán, verdad?!".. Vaig explicar la meva història i el meu interès en per la seva cultura. M'han parlat Em van parlar una mica en castellà i una mica en català. Encara que eran molt (macos) amables/simpàtics tots, em vaig assabentar que pel fet que no conec de no conéixer la llengua no puc conectar-me amb ells tan fort com he volgut voldria. Era una mica com si vagi parlar parlés l'anglès amb els espanyols. Encara que ho coneguin força bé, no és (la mateixa cosa) el mateix..
I això.. Aquella sensació de' estar tant a prop de quelcom especial (segur que era la taula més alegre en a tota la ciutat, ho juro!) era el l'incentiu que sempre he havia necessitat. El L'incentiu decisiu. Vam parlar només deu minuts i malauradament no hem vam intercanviar el contacte.. Quina llàstima, que aquella gent no s'està assabentant de la seva influencia tan positiva! Perquè tornant a casa ja he estat estava convençut - vull volia parlar català ara mateix en aquell mateix moment. No hi ha havia temps per a esperar!
El proxim dia següent vaig descarregar el llibre de'autoaprenentatge (Assimil. Catalán sin esfuerzo) i vaig començar l'aprenentatge! Després vaig conéixer gent catalanoparlant a Varsòvia i vaig provar d'utilitzar la llengua parlada. Mentretant veia 'els matins' de TV3 i escoltava la música catalana. M'agraden moltíssim 'els amics de les arts' i 'manel'. Els textos dels cancions de les cançons són (ambiciosos), llavors quan els tradueixo, aprenc molt.
Encara que el meu català no és perfecte i em passa que cometre cometo un munt d'errors, el més important és que em puc explicar prou bé. I sobretot entendre gairebé tot sense esforç!
Doncs, aquesta era la nostra història - la de mi meva (i) amb la llengua catalana ;). A veure cap a on anem!
Adéu-siau
Pau