Expolítics convertits en diplomàtics
Fa pocs dies l'exgovernador de la provincia de Veracruz a Mèxic, Fidel Herrera, fou nomenat cònsol d'aquest país a Barcelona. El nomenament es va produir unilateralment per part del president mexicà qui li va otorgar el càrrec “per carrera” per evitar que el Senat hagués de ractificar la seva decisió.
Tret de la unilateralitat del nomenament, la polèmica ve ja que durant el seu mandat com a governador de Veracruz, l’estat va convertir-se en el tercer estat més endeutat de Mèxic (degut a la quantitat de diners públics malgastats), la regió es va convertir en una de les més perilloses del país i la xifra de segrestos/desparicions i extorsions es van disparar. Pot semblar que Fidel Herrera no va aconxeiguir( aconseguir) prou mèrits per dirigir el segon consolat més important per Mèxic, desprès del dels Estats Units i precisament quan Catalunya travessa un dels periòdes mès importants de la seva història recent, degut al procés sobiranista.
Encara que aquest nomenament pot semblar injust, hi ha molts més exemples com el de Fidel Herrera que demostren que els politícs tenen una via express per accedir al món diplomàtic. Federico Trillo, exministre de defensa d’Espanya, va ser nomenat ambaixador d’Espanya en el Regne Unit al 2012( a pesar) tot i que que llavors no parlava anglès, i encara no ho fa, i a pesar que el govern espanyol s’havia compromès a reservar els càrrecs diplomàtics per a membres del cos diplomàtic.
Es fàcil imaginar la frustració de les personas que dediquen la seva carrera professional a la diplomàcia i que ho tenen molt difícil per accedir a un alt càrrec sense tenir els contactes adequats. Molta gent no ho sap però cal molta preparació acadèmica i laboral per convertir-se en diplomàtic i (s’en) és requereixen molts diners com per exemple, ser notari (d i diners que per ésser, per exemple, notari.)