Dativo en español

How to learn + remember (or intuit) pronominal verbs in Spanish? Hi, I've been learning Spanish a very long time, but I'm still absolutely useless at remembering which verbs are transitive and which are not / which verbs must be accompanied by a pronoun and which are not. This is largely because the same verb with same meaning is often pronominal in one language and not in another. For example, I often want to say "pasarse" instead of "pasar" to translate "to happen" -- because in French, this would be "se passer". I've forgotten: are there general rules to work this stuff out? Where could I find a list? How can I remember them? Any and ALL tips, big or small, are very welcome!!

Aquestes frases són correctes? Si vols aprimar-te, cal que mengis millor. Ens vam conèixer l'estiu passat. Vols anar al cinema? No sé, com volgueu. Si tingués molts diners, construiria una casa. Quan tenia tres anys, m'encantaven els espinacs. Ara no. El president vol que els alumnes sàpiguen l'himne de memòria. Quan sigui gran, vull ser bombera. Joaaaaaan, baixa a dinar! Us desitjo que passeu unes bones vacances. Estic segura que l'examen us anirà molt bé.

Hola! Traducció He traduit una mica d'aquest article: https://www.theguardian.com/education/2018/apr/30/cambridge-university-lays-bare-the-secrets-of-its-library-tower Si podries ajudar-me, seria molt agraida! Per evitar que la gent sigui decepcionada, una exposició que abre aquest cap de setmana a la biblioteca de la Universitat de Cambridge hauria de portar el advertiment: “Aquests llibres no contenen cap pornogràfia”. A pesar del folklore dels estudiants de batxillerat, no hi ha una colecció secret de pornogràfia entre tots els llibres (gairebé un milló) dintre dels 17 plantes del torre, que es sobreposa de la biblioteca per 47 metres. L’edifici, que era dessinyat per Senyor Giles Gilbert Scott, es va completar en 1934 i va rebre critiques mixtes. El antic primer ministre Neville Chamberlain va dir que era una “erecció magnífica’. La llegenda va ser propagada pel fet que el torre era fora dels límits pels estudiants, encara que podien manllevar llibres de la colecció en 2006 quan el procés va començar. “No tenim pornografia, o al menys, no en tenim al torre. Tenim prou pornografia, com totes les biblioteques,” va dir el director diputat, Mark Purcell. “La nostra està en un celler, clasificada com Arc, per dir Arcana.” La veritat, revelada en l’exposició “Historias Altes”, és que com a biblioteca de drets d’autor, Cambridge rep un exemplar de tots els llibres publicats en el Regne Unit. El torre va ser utilitzat per emmagatzemar “materials secondaris”, incloent llibres infantils de l’época Victorian i Edwardian, els còmics, els patrons per vestits, llibres de receptes, jocs de paper, i jocs de taula, aixì com llibres rustiques de sospens, i llibres eròtics – publicacions que pensàven que ningú voldria ver de nou.

Traducció en català Hola, La setmana que ve tinc un examen en català i hem de fer traduccions. Només he après català des de fa un any i per tant és bastant difícil identificar les errades. He traduit una mica d'aquest article: https://www.theguardian.com/education/2018/apr/30/cambridge-university-lays-bare-the-secrets-of-its-library-tower Si podries ajudar-me, seria molt agraida! Per evitar que la gent sigui decepcionada, una exposició que abre aquest cap de setmana a la biblioteca de la Universitat de Cambridge hauria de portar el advertiment: “Aquests llibres no contenen cap pornogràfia”. A pesar del folklore dels estudiants de batxillerat, no hi ha una colecció secret de pornogràfia entre tots els llibres (gairebé un milló) dintre dels 17 plantes del torre, que es sobreposa de la biblioteca per 47 metres. L’edifici, que era dessinyat per Senyor Giles Gilbert Scott, es va completar en 1934 i va rebre critiques mixtes. El antic primer ministre Neville Chamberlain va dir que era una “erecció magnífica’. La llegenda va ser propagada pel fet que el torre era fora dels límits pels estudiants, encara que podien manllevar llibres de la colecció en 2006 quan el procés va començar. “No tenim pornografia, o al menys, no en tenim al torre. Tenim prou pornografia, com totes les biblioteques,” va dir el director diputat, Mark Purcell. “La nostra està en un celler, clasificada com Arc, per dir Arcana.” La veritat, revelada en l’exposició “Historias Altes”, és que com a biblioteca de drets d’autor, Cambridge rep un exemplar de tots els llibres publicats en el Regne Unit. El torre va ser utilitzat per emmagatzemar “materials secondaris”, incloent llibres infantils de l’época Victorian i Edwardian, els còmics, els patrons per vestits, llibres de receptes, jocs de paper, i jocs de taula, aixì com llibres rustiques de sospens, i llibres eròtics – publicacions que pensàven que ningú voldria ver de nou.

traduction d'un texte litéraire Je pratique pour un examen sans dictionnaire - donc je m'excuse pour des erreurs! "Nous en parlons" (1992). Devrais-je vous dire quelque chose qui m'a toujours dérangé? Peut-être qu'il vous semblera incoyablement insignifiant, mais c'est vrai. Le weekend, elle avait l'habitude de faire la grasse matinée. Je me levais premier. Nous mangeions toujours une pamplemousse, au moins, un des matins - soit samedi ou dimanche. C'était moi celui qui choisissait. Si j'avais envie de pamplemousse le samedi quand je descendais en bas, je la quittait du frigo, je le coupait en deux, et je mettais chaque moitié dans un bol. Si non, nous la prenions le demanche. Bien, quand j'avais mangé toute ma moitié, je regardais celle de Gillian dans le bol. Je pensais "C'est à elle, elle va la manger quand elle se réveillera." Et je retirais soigneusement tous les pépins, pour qu'elle n'ait pas dû le faire elle-même. Et savez-vous que, pendant toute notre relation, elle ne le remarqua jamais. Ou si elle le remarqua, elle ne le mentionna jamais. Je pensais habituellement, peut-être croit-elle qu'on a inventé un nouveau type de pamplemousse sans pépins. Comment est-ce qu'elle pense que les pamplemousse se reproduisent? Peut-être a-t-elle découvert maintentant l'existence de pépins.

Acerca del botellón Prácticas para un examen. Estimado director, Después de haber leído las noticias de esta semana sobre el botellón, tengo que expresar mi indignación sobre las medidas de corrección que hasta ahora son lo normal. En vez de prohibir este fenómeno en absoluto, es esencial que analicemos las motivaciones por las que ocurre. Tenemos que curar no solamente los síntomas, sino la enfermedad propia. Muchos jóvenes hoy en día experimentan un estrés enorme en la vida cotidiana: las crisis políticas, económicas y de salud significan que se sienten una gran desilusión hacia la vida moderna y un deseo de escaparla. Las maneras “aceptadas” para divertirse son a menudo más caros o reservados para los más privilegiados, y con tantas actitudes poco saludables acerca del alcohol representadas en las medias hoy en día, no es sorprendente que veamos unos porcentajes altísimos de jóvenes que se emborrachan habitualmente. Si prohibimos los botellones sin ninguna alternativa parecida, sólo provocará un sentimiento más fuerte de desespero, y de éste vienen la violencia y la agresión. Me alegra mucho que haya iniciativas interesantes como la “Movida Sin” que permite a la gente disfrutar gratis la atmósfera relajada y libre del botellón, mientras que promueve la idea de pasárselo bien sin alcohol. Pero es muy limitada hasta ahora. Tenemos que extenderla – hasta todas las ciudades, hasta las películas, hasta los tuits de las celebridades, porque son estos aspectos de la cultura que van a influenciar la próximas generaciones. En vez de castigar a los participantes, ofrezcámosles alternativas y tomemos responsabilidad por un problema al que todos contribuimos. Cordialmente, Señora P.

Resume el contenido del reportaje En este reportaje, se centra en el problema del botellón para las autoridades españolas: las razones para las que se celebra, y las iniciativas y leyes que intentan luchar contra el fenómeno. Los macro-botellones del vídeo se hicieron en veinte ciudades españoles, y fueron organizados a través del internet y los móviles. Para muchos participantes, es una oportunidad para pasárselo bien con sus amigos, pero algunos expertos no están de acuerdo. Para ellos, es la manifestación de una crisis social que se extiende más allá de este fenómeno. Se culpabiliza la falta de responsabilidad de los adultos que dan un modelo negativo, y una pérdida de sentimiento de ciudadanía entre la población. A pesar de muchas iniciativas locales, la legislación para controlar el botellón todavía falta en numerosas ciudades. Este reportaje pregunta si quizá tanta atención mediática significará el inicio del fin.

Analyse d'un documentaire Je pratique pour un examen urgent, donc je suis très reconnaissante de toutes corrections! Ce documentaire s’attache à expliquer et faire l’éloge des succès de Gérard Philipe, à travers un rapport poétique entre le montage visuel et audio. Tout au long de l’extrait, les réalisateurs s’appuient sur des images d’archives, des coupures de presse (les noms des acteurs dans la distribution en est un bon exemple), et des extraits de film pour nous rapprocher un peu à la vie personnelle et professionnelle de Philipe. La voix off démarre sur les images d’archives et des coupures de presse dès le départ pour nous expliquer la signification des images, et donc pour assurer le ton didactique de l’extrait qui se prolonge jusqu’à la fin. Presque toutes les images sont au blanc et noir, et elles sont accompagnées très souvent par une musique classique et dramatique. Ces deux techniques se conjuguent d’une manière fluide pour souligner l’aspect presque nostalgique du documentaire, parce qu’à travers ces images de la ville, de sa famille, et des rôles qu’il a joués, on est plongé dans ce monde de Paris d’il y a des décennies. Les images d’archives s’alternent avec des extraits de films ou de script, pendant lesquels la voix off est remplacée par la voix de l’acteur lui-même, et une musique de fond non-diégétique, comme par exemple quand on regarde ce petit extrait de La Chartreuse du Parme. Cela nous sert à souligner son talent, et instaure une certaine admiration pour l’acteur et pour son héritage culturel.