Per què aprendre valencià? A penes estic començant a aprendre valencià, així que estic segura que aquesta pràctica de l'escriptura estará plena d'errors, així que, per favor, perdoneu-me per esclafar la vostra bella llengua. 0_0 Volia escriure sobre per què vaig triar aprendre valencià, en lloc d'un altre idioma més "útil" a més del castellà. Per exemple, el meu marit és d'Alemanya, per què no vaig intentar aprendre alemany ja que tinc un parlant natiu vivint sota el mateix sostre? Supose que la raó és perquè sempre m'ha atret el valencià. He viatjat per tota Espanya i ho he escoltat bastant sovint i per a les meues oïdes, sonava com una bella mescla d'espanyol, llatí i una mica de francés. Em vaig enamorar de la història de la llengua, i de com alguna cosa que s'ha utilitzat durant tant temps ha perdurat malgrat els canvis en la política, els governs i els propis països, per no parlar de l'evolució de la llengua. Depenent de la varietat del català, em sembla que o bé pren molt del castellà o bé manté feroçment les seues pròpies paraules, com l'islandés. Admire molt que una llengua puga mantindre's així durant tant temps sense patir canvis realment significatius. Per exemple, l'anglés que parle ara no s'assembla en res a l'anglés de Shakespeare o Chaucer. Encara que estic segura que el català de hui no s'assembla al del segle XIII, encara conserva moltes d'aqueixes estructures i gramàtica medievals, i això és un vertader testimoniatge de la bellesa de la llengua i de la gent que la parla.